Com (intentar) veure alguna cosa a Mart
Heu apuntat alguna vegada el vostre telescopi cap a Mart? Tranquils: ni el vostre telescopi és tan desastrós ni vosaltres veieu menys que un gat de guix. La cosa va així: Saturn té el seu anell. Júpiter les seves 4 llunes galileianas i (amb una bona nit) les seves bandes fosques. De la Lluna no cal dir res més… Però, i Mart?
Doncs l’aficionat urbà que intenti veure alguna cosa, ha de moderar les seves expectatives. En un telescopi normalet, Mart apareix com una boleta ataronjada molt petitona. L’única emoció que podem intentar transmetre al decebut amic que tenim enganxat a l’ocular és explicar-li que el seu ull està rebent fotons “marcians”, reflectits des del Planeta Vermell.
Però podem aprofitar els moments de més acostament a la Terra (com passa al gener-febrer d’aquest any) per intentar albirar alguna cosa: els seus blancs pols o alguna taca fosca de la seva superficie. Per a això necessitaràs tres coses: eines, clima i mooolta paciència.
De la paciència no cal parlar-ne: si t’has decidit per l’astronomia com a hobby, es dona per fet que la tens…
Pel que fa a les eines, amb un telescopi de 70mm de diàmetre ja tenim esperances de veure alguna cosa. Si a sobre disposes de filtres de colors, fins i tot pot ser que realment vegis quelcom. La cosa del clima queda inclosa en els consells d’observació que detallem.
La nit que triïs per a observar ha de tenir l’atmosfera ben calmada. Una nit estrellada i clara no implica que sigui bona per a observar. T’has fixat que les estrelles semblen parpellejar? Doncs com menys es noti aquest efecte millors seran les condicions d’observació. A això es refereixen els astronoms quan parlen del seeing… que si avui hi ha mal seeing, que si el seeing és pobre… De vegades, nits amb una mica de boirina tenen l’aire més encalmat que nits de cel transparent.
Tingues paciència: observa poc temps i sovint. Encara que tinguis bona nit, les condicions canvien ràpidament. En mirar el disc de Mart el veuràs “moure’s” i canviar de brillantor al ritme amb que les bosses d’aire càlid i fred es desplacin a la columna d’atmosfera que hi ha sobre teu. Si cal, espera que l’aire s’encalmi i de sobte veuràs detalls apreciables durant uns instants.
Aclimata el telescopio. Treu el telescopi a l’exterior 30-60 minuts abans de l’observació. Al refredar-se a la temperatura ambient evitarem corrents d’aire a l’interior del tub, que degraden la imatge.
Més gran és millor. Usa la magnificació habitual per a centrar el planeta en el telescopi, però passa sense dilació a augments més grans. Puja progressivament els augments, fins que la imatge sigui massa borrosa per a ser enfocada. Queda’t amb el màxim augment que et permeti enfocar dignament el disc marcià. Amb una nit excel·lent podràs amplificar fins a 50 o 60 vegades el diàmetre del teu objectiu (en polzades).
Entrena el teu ull. És sorprenent el que pot arribar a veure’s després d’una bona estona d’observació. On al principi no es veia res, passats 30 minuts de foscor i mirades reiterades van apareixent detalls fins que hom no esperava veure.
Que el color t’acompanyi. Si tens filtres de colors (per exemple el maletí Celestron 94303, disponible a la botiga de Còsmik) podràs millorar els contrastos de les estructures superficials, que encara que no les vegis, n’hi ha. Per a unes primeres proves, pots usar celofanes de colors, que ajuden una mica.
.- Amb un filtre GROC (#12) s’aclareixen les zones desèrtiques i s’enfosqueixen les zones blavoses i marrons. Resalta les tempestes de sorra marcianes.
.- Amb un filtre TARONJA (#21) s’incrementa el contrast entre zones clares i fosques.
.- Amb un filtre VERMELL (#25) es dóna molt contrast i es defineix bé la zona polar, perà bloqueja molt la llum i no s’ha d’utilitzar amb telescopis de menys de 20 cm .
.- Amb un filtre VERD CLAR (#56) es realcen zones polars, boires gelades y boirines polars, però és desaconsellable per a telescopis de menys de 15 cm .
.- Amb un filtre VERD (#58A) es contrasten intensament les zones polars y les boirines gelades, però és desaconsellable per a telescopis de menys de 20 cm .
.- Amb un filtre BLAU (#80A) podran descubrir-se aglomeracions de núvols, especialment en zones equatorials.
.- Amb un filtre MAGENTA (#30) es resalten les zones polars i certes formacions de núvols
Cels clars i bona sort.
