Bé amics, per fi arriben les mini-vacances de Setmana Santa! Aquest any cau a finals d'abril. Juntament amb el clima i el canvi d'hora, la data de la Pasqua és un clàssic de les converses d'ascensor... Per què canvia cada any? Còsmik us ho explica!!
Doncs canvia perque és una celebració lligada a un esdeveniment astronòmic, i el calendari i l'astronomia no solen portar-se gaire bé. Efectivament, els primers cristians (que de fet eren jueus) celebraven la Pasqua de Resurrecció (de Jesús de Nazaret) alhora que la tradicional Pasqua jueva (Pésaj, commemoració de la sortida d'Egipte del poble jueu). Pésaj es continua celebrant el 15 del mes de nisán, que coincideix amb el primer pleniluni de primavera, i que cau en març o abril (el calendari jueu és mixt, lunar i solar, per la qual cosa es desplaça respecte al calendari occidental). La data de la Pasqua jueva, doncs, està lligada al cicle lunar.
Tanmateix, la progressiva separació de les religions va fer que els cristians volguessin diferenciar clarament aquestes celebracions. Això va portar que existissin nombroses tendències o grups de practicants que celebraven la Pasqua en dies diferents.
Davant d'aquest problema, ja en data tan primerenca com l'any 325 s’acorda (Concili de Nicea) que la data de la Pasqua de Resurrecció s'establirà d'acord amb uns requisits:
• Serà sempre en diumenge.
• No coincidirà mai amb la Pasqua jueva (que és independent del dia de la setmana)
• No se celebrarà mai dues vegades el mateix any (això té la seva explicació: llavors l'any nou començava amb l'equinocci de primavera, així que es prohibia la celebració de la Pasqua abans de l'equinocci real).
Com que hi havia importants diferències de criteri entre l'Església de Roma i la d'Alexandria, el Concili de Nicea va intervenir donant la raó als alexandrins, establint-se el costum que la data de la Pasqua fos un càlcul (Computus) que es feia a Alexandria i es comunicava a Roma, la qual difonia el càlcul a la resta de comunitats cristianes.
Però les discrepàncies van continuar per raons astronòmiques. L'Església romana considerava que l'equinocci de primavera era el 18 de març, i per calcular “l'edat de la Lluna” (epacta, explicació més endavant) utilitzaven un cicle lunar romà de 84 anys (el Laterculus Augustalis). Per al càlcul de l'edat de la Lluna, els alexandrins usaven el Cicle Metónic de 19 anys. Aquestes diferències, i altres de menors, feien que a l'Església romana la Pasqua mai no caigués posteriorment al 21 d'abril, mentre que en l'alexandrina podia arribar a ser el 25.
Finalment, en 525 Dionís l’Exigu (un monjo baixet, com ens indica el seu àlies), i des de la pròpia Roma, va convèncer tots de les bondats del càlcul alexandrí, unificant-se a la fi el càlcul de la Pasqua cristiana.
(Nota: Definitivament, el petit Dionís no tenia sort amb les matemàtiques. A part d'establir un càlcul, si més no aproximat, per a la data de la Pasqua, es va equivocar entre 4 i 7 anys en datar el regnat d'Herodes el Gran. De manera que, si seguim el seu mètode de còmput temporal, Crist va néixer entre l'any 4 i el 7 abans de Crist !!)
Per al càlcul es van establir unes premisses inicials:
• La Pasqua és en diumenge.
• Aquest diumenge serà el següent al pleniluni pasqual (la primera Lluna plena de la primavera en l'hemisferi nord). Si la Lluna plena caigués diumenge, la Pasqua es traslladarà al diumenge següent per evitar la coincidència amb la Pasqua jueva, que sempre és en el pleniluni.
• La lluna pasqual és aquella el pleniluni de la qual té lloc en l'equinocci de primavera de l'hemisferi nord, o immediatament després.
• Aquest equinocci té lloc el 21 de març (es pren com a constant, per simplificar el càlcul).
• Anomenem epacta a l'edat lunar, la diferència (en dies) en que l'any solar supera l'any lunar. És a dir, és el dia del cicle lunar en el que està la Lluna l'1 de gener. Aquest número, com és lògic, varia entre 0 i 29 (els dies que dura un cicle lunar).
Naturalment, les premisses establertes en el Concili de Nicea, amb el suport d’en Dionís l’Exigu i posteriorment adequades al calendari gregorià, resulten clarament obsoletes comparades amb els coneixements astronòmics actuals:
a - En termes astronòmics, l'equinocci pot tenir lloc entre el 19 i el 21 de març, però un equinocci que es mou en una franja de 54 hores (cosa que, d'altra banda, es desconeixia fa 1800 anys) dificulta enormement un càlcul que es feia sense ordinadors, telescopis ni satèl·lits artificials. De manera que es va decidir adoptar el 21 de març com a data fixa per a l'equinocci de primavera. La diferència fa que, per exemple, l'any 2076 Pasqua serà el 19 d'abril: sí bé l'equinocci astronòmic serà dijous 19 de març i hi haurà Lluna plena el divendres 20, per la qual cosa la Pasqua podria ser el 22, en prendre el 21 com data de l'equinocci cal utilitzar el següent pleniluni d'abril.
b - Com a cicle lunar es va adoptar el tradicional Cicle Metónic egipci de 235 lunacions en 19 anys (Metó, segle V aC), un cicle de 6939 dies 14horas i 27minutos. Els càlculs actuals donen 6339 dies 16 hores i 32 minuts. Aquesta diferència de 13,44 hores pot generar diferències de fins a 2 dies entre la fase de la Lluna prevista en el cicle metónic i la fase lunar real. Per exemple, el 1974 la Lluna plena va ser el 6 d'abril, però el cicle metónic la marcava el 7, que era diumenge, provocant el desplaçament de la Pasqua a la setmana següent, al 14 d'abril.
Encara que avui en dia disposem de les eines adequades per a obtenir de forma molt precisa la data tant de l'equinocci com de les fases lunars, cosa que simplificaria extraordinàriament l'establiment de la data de la Pasqua, l'Església (tradicional, ella) continua mantenint el càlcul del Computus, sent la seva forma més simplificada l'establerta pel brillant matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss a començaments del segle XIX, amb el dia 21 de març com a data fixa per a l'equinocci i el cicle metónic dels faraons per al càlcul de la fase lunar.
Així les coses, queda clar que la Pasqua de Resurrecció no pot ser abans del 22 de març (cas que el pleniluni fos un dissabte 21), i tampoc no pot ser més tard del 25 d'abril, (cas que l'equinocci, 21 de març, fos el dia següent al pleniluni: caldria esperar una lunació completa de 29 dies per arribar a la següent Lluna plena, que seria el 18 d'abril, que, si caigués en diumenge, desplaçaria la Pasqua una setmana per evitar la coincidència amb la pasqua jueva, quedant: 18 +7 = el 25 d'abril). ¡¡UFF!!
Si sou tan optimistes com per a creure que ja està tot clar, penseu que els cristians ortodoxos empren el vell calendari d’en César, el julià, de manera que les seves dates per a la Pasqua són diferents de les establertes per als catòlics... la globalització no afecta a tot el món!
Finalment, en una altra entrada us oferim el càlcul ideat per en Gauss, que segueix en vigor, i que permet dur a terme algun exemple. A veure si podeu calcular la Pasqua de l'any que ve…
¡Sort!
Xavier
